L’indret de L’Espluga Calba es troba a l’antiga calçada romana que comunicava Ilerda amb Tarraco. Posteriorment durat l’època sarraïna depenia del valiat de Siurana. El 22 de desembre de 1148 Ramon Berenguer IV otorgà la carta de poblament a 5 famílies que ja ocupaven el lloc anomenat «illa Spelunca Calba» perquè conreessin el seu territori en l’extensió més gran que poguessin, tot i satisfer un cànon parciari. L’any 1251 el rei Jaume I, degut a la relació de la seva muller Violant d’Hongria amb el monastir de Vallbona de les Monges, va fer donació del terme de L’Espluga Calba a l’Abadessa Eldiardis d’Anglesola en franc alou i amb potestat de posar-hi batlles. Després de cent anys, al 1350 les Monges de Vallbona van vendre L’Espluga Calba al noble de Lleida Pere de Carcassona que va pagar 115.000 sous barcelonesos.
A partir d’aquest moment van haver-hi diversos canvis de propietat.
Al 1400 L’Espluga Calba era propietat de la família Montsuar i el 1405 Antoni de Montsuar la va vendre per 140.000 sous barcelonesos a l’ordre de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem. Aquesta ordre religiosa-militar, rival dels templers, va adquirir la jurisdicció civil i criminal sobre L’Espluga, exercint el seu poder durant més de quatre segles fins que la llei de desamortització del ministre Mendizabal de l’any 1835 va acabar amb aquest domini.
Durant el segle XX, un cop superat els terribles anys de la guerra civil, el poble resurgeix creant la Cooperativa del Camp el 1960, i la Cooperativa Tèxtil John Fil al 70. Aquesta última acabarà convertint-se en motor econòmic del poble, evitant així la tendència migratòria cap a la ciutat agreugada cada cop que una sequera o una calamarsada afectava les collites.
L’any 1975 es crea la Societat Cultural Casa Nostra, lloc de trobada i reunió.
Durant els anys 82-92 s’instal·la el nou enllumenat públic, es construeix la Nova Casa de la Vila així com el complex poliesportiu i les piscines municipals.