No sabem gairebé qui som, d’on venim i a on anem, però sortosament sabem exactament quants som:
Som tres-cents trenta-tres! 333.
(Si ho multipliquem per dos el resultat és 666, però aquest és un altre tema)
Doncs ara ja sabem que amaga aquest #somtrescentsipico.
Passem a analitzar les dades. Si dividim per sexes (els oficials i tradicionals) al poble hi ha empadronats 168 homes i 165 dones. Super equidistants. Però que passa al segment d’edat entre 0 i 9 anys?
Guanyen elles per golejada: 11 nenes versus 6 nens. El futur és dona. La testosterona ja no domina el pati de l’escola. Menys violència, el futur pinta bé. Però calma, només podem estar segurs de l’incertesa del futur.
Seguint amb els números, entre els 10 i els 39 anys no trobem diferències notables en la quantitat d’homes i de dones. Alto! Entre 40 i 49 un 50% mes d’homes . Aquí hi ha un desequilibri, suposem que cadascú s’espavila com pot. A la franja entre 50 i 80 les diferències són minses.
Ara ve la traca final, entre els 90 i els 99 les dones quasi tripliquen als homes: 8 dones versus 3 homes. Confirmat, el futur és dona.
Ara fem un breu repàs a la demografia de L’Espluga Calba en la història.
1717: 241 habitants
1787: 736 h.
1857: 1.340 h.
1900: 1.195 h.
1930: 1.230 h.
1940: 993 h.
1970: 583 h.
2000: 424 h.
2012: 399 h.
(S’admeten propostes per revertir la decadència demogràfica, del tema de la promiscuïtat sexual ja n’hem sentit parlar, no doneu idees en aquest sentit, gràcies)
