Les cases i el renom de les cases

Extracte del llibre «Noticia de Catalunya» de Jaume Vicens i Vives :

   Casa i família, mas i terra, vet ací el poderós enreixat de la subestructura social catalana abans i després del segle XIV, àdhuc fins els nostres mateixos dies, quan és més combatuda per l’atracció de les grans ciutats, la prevalença dels impulsos individuals, la  disgregació introduïda per l’establiment d’indústries i la  invasió de  pràctiques capitalistes en la propietat i el  correu del camp.

«L’element bàsic, indiscutible, de la  societat històrica catalana, no és l’home, és la casa. En el pacte original imaginat per Eiximenis com a contrapartida teòrica de la realitat política del país durant la seva època, no foren els individus els qui s’ajuntaren per constituir la cosa pública i avenir amb els prínceps ; foren lògicament les llars, les cases. Catalunya era ja llavors un aplec de famílies. Cadascuna es trobava vinculada a la terra que les nodria, a la feina que  les  esperonava, mitjançant les quatre parets fermes de la masia, de l’habitacle, on durant segles s’havien donat la mà les successives generacions del poble.

Som de  Can  Pau o de Can Pere. Aquesta fusió entre la casa i la família ha estat promoguda per l’estret lligam de l’home amb la terra en les diverses colonitzacions del país. En aquest  sentit, el  más  té una importància cabdal en la mentalitat pagesivola catalana -igual  que l’obrador en la mentalitat ciutadana -. Perquè gràcies a l’esperit de la colonització de la terra, a l’ardiment en  la feina, el  català ha pogut vèncer els elements dissociadors provinents de la seva formació ètnica. Així el  mestissatge és redimit per  la conquesta de l’eina, del  camp ; pel  treball  individual i col·lectiu.»

Podeu veure el llistat de renoms de cases de L’Espluga Calba clicant aqui