RÈCORD D’INSCRIPCIONS A L’ESCOLA

Aquest curs 2020-21 al col·legi públic Porcel de Cervera de l’Espluga Calba s’han incorporat 6 infants. És una gran notícia pel poble, tenint en compte que l’any passat n’hi van entrar 3 i ja va ser una molt bona notícia doncs l’any anterior hi havien hagut 0 incorporacions. En aquest moment l’escola té 24 alumnes.

Al poble entre 0 i 9 anys no tenim paritat de gènere: hi ha 13 nenes i 6 nens.

Estem contents, tot i la situació d’alarma per la Covid19, ja que seguim sent tres-cents i pico malgrat que aquest any hem sentit les campanes del poble tocar a morts més d’un cop i havent celebrat només un naixement el nombre d’habitants empadronats no ha minvat, sinó que ha augmentat lleugerament. Això vol dir que han vingut noves famílies a viure amb nosaltres i que s’ha capgirat la tendència al despoblament dels últims temps. 

Pàrquing de vehicles infantils (no contaminants) a l’escola.

L’escola del poble porta el nom de Porcel de Cervera què era el representant de les primeres famílies que l’any 1148 van rebre la carta de poblament. Aquesta fou otorgada per Ramon Berenguer IV als colons cristians que s’havien assentat a les terres conquerides als sarraïns.

L’Espluga Calba és l’únic poble d’aquesta banda de Les Garrigues que té escola pública. La Floresta, Els Omellons, Fulleda i Tarrés, els pobles més propers de la comarca, fa temps que van tancar les seves escoles per falta d’alumnes. 
Som afortunats, esperem que duri aquesta tendència a l’alça.

RECORDEM LA FESTA MAJOR D’ESTIU 2020

Hem tardat quasi un mes en fer un resum de la Festa Major d’estiu 2020. Els tres-cents i pico que habitem aquest poble tot l’any hem vist com durant els dies de la Festa en especial, així com durant tot el mes d’agost, ha augmentat considerablement la nostra població. Com diuen en castellà «el roce hace el cariño» i amb el virus circulant aquest «roce» podia tenir conseqüències més greus que el «cariño». És per això que hem preferit esperar uns dies a recordar que vàrem tenir una bona Festa Major sense conseqüències sanitàries.

Hem pogut comprovar que sense les sessions de ball la Festa ha estat diferent però no pitjor i, segons l’opinió recollida de molts veïns, fins i tot millor que la d’altres anys.
La majoria dels actes programats aquest any eren quasi tots per gent de totes les edats. Si per un costat vàrem tenir aforaments limitats per la COVID aquests aforaments es van poder adequar a la demanda existent i tothom va poder gaudir de tots els actes de la Festa.

Vàrem començar inaugurant la renovació del parc infantil del castell. Des d’aquell dia tota la canalla que normalment es concentrava al parc infantil del costat de la pista esportiva, ocupa ara massivament el parc del castell, omplint de vida aquest costat del carrer Major amb els seus crits i rialles.

No hi va haver correfoc però vàrem gaudir d’un espectacular castell de focs artificials.

Amb totes les mesures de prevenció adequades, com en tots els actes de la Festa, més de cent persones van participar en la bicicletada popular fins a la Font de la Marieta.

La cobla Vents de Riella ens va oferir un ampli repertori de sardanes amb una sonoritat fantàstica.

El Màgic Xarrin Xarrin ens va mostrar les seves habilitats en un espectacle entretingut per a tota la família.

Dissabte a la nit vàrem tenir doble sessió de cinema a la fresca, infantil i per adults, amb una pantalla i un so espectaculars.

I diumenge al matí el tobogan aquàtic, un dels esdeveniments més exitosos de la Festa. Gent de totes les edats ho va provar i va repetir tants cops com va poder.

El concurs de balcons guarnits, convocat per iniciativa veïnal, va tenir amb 24 balcons inscrits més participació de l’esperada.

Els jocs de cucanya organitzats pel Consell Comarcal van oferir diverses activitats lúdiques als infants.

No hi va haver el tradicional sopar popular a la plaça del castell per les mesures COVID però això va fer que poguéssim centrar més la nostra atenció en la magnífica actuació del grup d’havaneres Port Bo, sens dubte un dels millors que hi ha al nostre país.

Ha sigut una Festa Major diferent degut a la situació extraordinària que estem vivint però la valoració final ha sigut molt positiva i potser algunes de les novetats d’aquest any s’acabaran repetint en futures festes majors.

INAUGURACIÓ PARC INFANTIL DEL CASTELL

El parc infantil que teníem havia envellit amb el pas dels anys fins a estar força obsolet. Després d’uns mesos d’obres interrompudes pel confinament ja tenim un parc nou la mar de bonic i ho volem celebrar amb vosaltres.


La inauguració serà el divendres 21 a les 20h.

Degut a les mesures extraordinàries preses pel Covid-19 només podran assistir-hi aquelles famílies que hagin reservat amb cita prèvia ja que l’aforament al parc és limitat i ja està complert.

Totes les famílies afortunades podran gaudir d’una estona amb música i bona companyia, i també es repartirà un trosset de coca amb xocolata per la mainada. Per mesures de seguretat no es repartirà beguda.

Convidem als infants a portar un dibuix del castell de L’Espluga, o de temàtica més lliure, per decorar el nou parc. Tots els dibuixos estaran exposats durant els dies de festa major.

CONCURS DE DECORAR BALCONS

FESTA MAJOR 2020

Veïns de L’Espluga Calba: des de la Comissió de Festes us animem a apuntar-vos al concurs de decoració de balcons de la Festa Major 2020🥳

El funcionament del concurs serà el següent:

  1. Per a participar, us podeu apuntar fins al dimarts dia 18 d’agost a les 20.00 de la tarda a les piscines del poble (a la Júlia Arbós✌🏻). Haureu de donar el nom de la casa o família participant, l’adreça de la casa🏠 i el telèfon de contacte📞.
  2. Es poden decorar tant balcons com finestres, i la temàtica és lliure. Sigueu creatius, que hi ha premis!!!🙈
  3. Les cases participants hauran de tenir llest el balcó o finestra el divendres dia 21 d’agost.
  4. Emplacem a tots els veïns, ja sigueu participants o no, a votar la millor decoració de balcó/finestra. Ho podreu fer als comerços del poble (Cal Prió, Bar Piscines i Bar Local) a partir del dimarts i fins al diumenge dia 23 d’agost. Només es pot votar una vegada per persona, i com a participants no podeu votar la vostra pròpia casa⛔️🤨.
  5. L’entrega de premis serà el diumenge 23 d’agost a la tarda, i consistiran en el següent:
  • 1r premi: Pernil🍖
  • 2n premi: Lot de productes de la cooperativa local🌱
  • 3r premi: Lot de productes de la cooperativa local🌱

Animeu-vos, fem poble i posem l’Espluga ben xula per Festa Major!!!🙌🏻‼️

BICICLETADA FESTA MAJOR ESTIU 2020

Apuntat a la bicicletada popular que tindrà lloc per Festa Major el proper dissabte 22 d’agost.

2 circuits: Curt 10 km / Llarg 26 km.

Lloc i hora de sortida: Pista poliesportiva. Circuit llarg a les 8h. Circuit curt a les 9h.

Esmorzar a meitat de recorregut (Font de la Marieta).

La inscripció es pot fer a partir de dilluns 10 i fins el dilluns 17 d’agost, trucant al telèfon 621 352 280.

Es demana ser responsable i complir amb les mesures de seguretat: Assumir la responsabilitat personal relativa a la no presència de símptomes coneguts de la Covid-19, portar i utilitzar la mascareta en els llocs amb concentració de gent (sortida, lloc esmorzar i arribada).

L’ESPLUGUENC CONTRA EL BORBÓ

Ara que un Borbó ha decidit fer un «parèntesi» expliquem breument la història d’un espluguenc que junt amb altres joves catalans van intentar posar no un parèntesi sinó més aviat un punt i final a un altre Borbó, avi de l’anterior.

DEOGRÀCIES CIVIT

Nascut a L’Espluga Calba l’any 1900, era fill de Cal Seller (més tard Ca la Mercè del Pastor), al carrer Major. Els seus pares el van enviar a estudiar a Montblanc i allà va començar a tallar peces d’alabastre de La Sarral amb molta habilitat. Gent de Barcelona el va ajudar i va anar a estudiar a l’Escola de La Llotja. Molt aviat es va obrir camí al món de l’escultura, especialment fent retrats. Al Palau de la Generalitat es conserva un retrat d’en Macià fet per ell.

La seva militància política el va portar a formar part de l’escamot Bandera Negra, grup d’acció d’Estat Català. L’any 1926 aquest grup va planejar acabar amb Alfons XIII posant una bomba al túnel per on havia de passar el tren real, fets coneguts com el complot del Garraf, però per la traïció d’un dels membres van ser detinguts en baixar del tren a l’estació del Garraf quan anaven a preparar l’acció. Van ser condemnats per aquests fets a dotze anys de presó 10 membres de Bandera Negra, entre ells en Deogràcies Civit. Sortiren en llibertat per una amnistia el 1930. Un fet curiós relacionat amb això és que un grup de dones activistes va recollir 200.000 firmes per demanar l’amnistia d’aquests presos.

El 1936, durant els primers dies de la Guerra Civil, fou nomenat Conservador dels Museus de Catalunya encarregant-se de la recuperació i salvament del tresor artístic del país amenaçat pels bombardejos i saquejos, a les ordres del conseller de Cultura Ventura Gassol i del director dels Museus de Catalunya, Joaquim Folch i Torres. Va seleccionar, custodiar i traslladar les obres més importants dels segles X al XV per a ser exposades el 1937 a París.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià a França i després a Mèxic, on es dedicà a la venda de xocolata i participà en les activitats de l’Orfeó Català de Mèxic i la Conferència Nacional Catalana de 1953. Va morir a Mèxic l’any 1990.

ALFONS XIII

Alfons XIII va protagonitzar l’agitada vida política d’Espanya al primer terç del segle XX. Va ser responsable del reclutament forçós d’homes per anar al Marroc a defensar les mines del Rif. Els principals accionistes de les mines eren el mateix Rei, el Conde de Romanones, president del Consell de Ministres, la família Güell i el Marqués de Comillas. Aquests reclutaments de joves, molts d’ells casats, deixava les seves famílies condemnades a la fam, mentre que els fills dels rics es deslliuraven d’anar-hi si pagaven 1.500 pessetes. Aquesta injustícia va ser la causant de la Setmana Tràgica de Barcelona.

El cinisme d’aquest senyor no tenia límits. Després del desastre d’Annual on van morir més d’onze mil soldats, molts altres van ser fets presoners i es va demanar rescat per ells. El Rei es va negar a pagar dient una frase per la història: «Que cara se vende la carne de gallina!».

Alfons XIII també va acabar fugint d’Espanya el 1931, dedicant-se a viure com un rei per Europa gaudint de la pasta que tenia a Suïssa. La història es repeteix.

GARRIGUES GUITAR FESTIVAL 2020

El divendres 14 d’agost, a les 22:30 h, al castell, es farà l’actuació del IXè Guitar Festival de les Garrigues, memorial Emili Pujol. 

Atès la normativa pel Covid-19, l’aforament és limitat, per tan, les persones que hi estigueu interessades heu de fer la vostra reserva trucant al 621 35 22 80 (horari de 11:00-14:00 i de 16:00-20:00 h), és important en el moment de fer la reserva de donar els noms i congoms i el DNI, així com un telèfon de contacte.

Per accedir al concert, és obligatori l’ús de mascareta i mantenir la distància de seguretat.

L’Ajuntament posarà a disposició del públic gel hidroalcohòlic, que s’haurà d’utilitzar abans d’entrar a la sala.

JOSEP POCA, L’ESPLUGA CALBA ET RECORDA

(Per Rosa M. Anglès)

Avui que fa uns dies que ens ha deixat el Josep Poca Gaya, tinc al davant L’Espluga Calba. Cent anys en imatges. Si recopilant fotografies de tots, va fer un homenatge al poble que l’havia vist néixer, em sembla just que recol·lectant unes quantes paraules, des de la mateixa vila, n’hi donem les gràcies.

Onomàstica de l’Espluga Calba és el títol de la meva tesi doctoral, defensada a la Universitat de Barcelona el 20 de desembre de l’any passat. Va ser el final d’una tasca de llarga durada. Feia uns quinze anys aproximadament que havia començat a recollir noms sobre les persones i els llocs del municipi. El camí va ser tortuós, per diverses raons, i la feina semblava que no acabava mai. En algun punt del trajecte vaig contactar amb el Josep Poca i amb el seu germà David, i també amb els seus dos nebots, el Francesc i el Ramon Rebordosa. I va ser una sort, perquè tots quatre em van ajudar en el que van poder. Vaig rebre en tot moment la seva col·laboració. 

Del David recordo que passava per la seva oficina, a Bellpuig, venint de Mataró cap a l’Espluga Calba; m’hi aturava, xerràvem una estona, sobre la situació del país i sobre la importància de la cultura, i em passava articles que tenia sobre fets o personatges de l’Espluga Calba. Quan me’ls havia llegit, els hi tornava i me’n passava més; després, les llindes de les cases de la vila. Havia fotografiat totes les llindes de pedra amb inscripcions i me les feia arribar en un llapis de memòria.

Del Josep puc dir que l’arxiu des del qual escric aquestes paraules és dins d’una carpeta que s’anomena Poca. Dins hi ha d’altres subcarpetes: Antoni QueraltConversa amb J M i A AnglèsCreu GrossaDeogràcies CivitFotosGuerra CivilIgnasi Poca GaiaL’IrisOrquestresBaptismesCastell, església… Em va facilitar tota la informació de què disposava, textual o bé gràfica. El vaig advertir que el meu treball no era d’història, sinó de lingüística, i que potser tot aquell material només em seria útil parcialment; però li ho vaig agrair, m’ho vaig mirar i ho vaig fer servir. El fet que s’interessés d’una manera tan efectiva pel que jo feia va ser com una empenta per a no defallir. Em va encomanar la seva actitud de compromís amb la nostra història i amb el territori. Segons ell, era un treball que valia la pena acabar. També em va avisar que un estudi d’aquesta mena no és que sigui precisament un best seller, i que, per tant, seria difícil que algú el publiqués. En fi, ningú havia dit que seria fàcil!    

El dia de la defensa de la tesi va ser-hi. Van venir ell i la M. Àngela. Naturalment, vaig estar-ne doblement agraïda. Va fer fotos dels poquets que m’acompanyaven i me les va enviar. 

Per la meva part, puc dir que he intentat seguir el que publicava, si més no, d’un temps ençà: les memòries, en què explica què va tenir sempre de capellà i a quines exigències de l’estament clerical no es va voler doblegar mai, o amb quines intencions va passar a formar part de la vida política del país, i amb quins personatges va tenir més o menys afinitats; el llibre sobre Joan Pons i Garlandí, que il·lustra les tensions entre republicans i faistes: un cop més, les baralles dins d’un mateix bàndol, que no fan bé a ningú; també els estudis sobre el patriota català i escultor Deogràcies Civit o sobre la Guerra Civil i la postguerra a l’Espluga Calba.   

Només voldria afegir uns versos que he escrit, a tall de resum:

Rost el camí, vaig buscant quan s’aplana,

aquí i allà, un esbarzer desvagat,

sense voler, veig que m’ha esgarrapat;

tiro endavant faci fred o solana.

En l’horitzó cerco un punt amagat,

sento que em venç l’ensopida desgana,

m’haig d’espolsar la tebior i la galvana,

llagues als peus m’hi han fet un forat.

De tant en tant una veu m’és amiga,

surt d’entremig de boscatge i feram,

i em trobo algú pel mateix viarany.

Sort que m’ha vist, m’acompanya en un tram:

és com si en sec em minvés la fatiga,

com si per fi ja brotés algun tany.

ROSA M. ANGLÈS