L’Espluga Calba

Posar nom de persona a les coses no es massa habitual. A la catedral de Barcelona és famosa la campana Tomassa, coneguda per les seves dimensions i el seu so.

Aquí, a L’Espluga Calba, li hem posat el nom de Tomassa a una roca. No sabem des de quan l’esmentada roca té aquest nom, ni sabem per quin motiu el té . Qui era la Tomassa que li va donar el nom? . Doncs no ho sabem.

Aquesta roca està catalogada com a jaciment arqueològic, definit pels experts com lloc habitacional sense estructures. Es suposa que va ser utilitzat com aixoplug durant l’edat del bronze (-1800/-650 Bronze final). 

A la part superior hi podem obervar diverses cogulles, unes naturals i d’altres que semblen fetes per l’home (o per la dona).

Des d’aquesta part superior les vistes són magnífiques.

En aquest lloc hi havia el forn dels Cavallers de l’Orde de Malta.

Situat a la part de dalt de les escales que van de la plaça del Castell a la plaça de la Roca. Actualment aquesta porta és a la part del darrere de Cal Fuster.

Els Cavallers, també coneguts com Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, van exercir el seu domini sobre el poble durant més de quatre-cents anys.

Els vilatans estaven obligats a portar allà el pa per coure. Els senyors es quedaven amb un de cada 25 pans. Això suposava només una petita part de la fiscalitat en espècies que la gent del poble havia de pagar.

El carrer que puja a la plaça del Castell es deia «Sant Joan de Jerusalem» i recollint la voluntat popular l’Ajuntament va decidir canviar aquest nom pel de «1 d’octubre de 2017»

Acabats els tràmits burocràtics i administratius s’hi ha col·locat la placa corresponent.

Mercè Rebordosa de Cal Tupiné va fer 100 anys el 5 de febrer. Gaudeix d’una excelent salut física i mental. Remarquem, amb profunda enveja, que no pren cap tipus de medicació.

Avui, diumenge, la família s’ha reunit al seu voltant per celebrar-ho. S’han afegit a l’homenatge la Generalitat, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de L’Espluga Calba.

Dins del terme de L’Espluga, vora del de Maldà, es troba aquesta formació rocosa, coneguda com la «Roca Foradada». Hi ha qui diu que es tracte d’un dolmen.

A la part superior hi ha una cogulla. Les cogulles es feien abans picant la pedra fins a obtenir una cavitat on s’acumulava l’aigua de pluja. Això creava un punt on els animals s’acostaven a beure. I l’objectiu no era que aquests poguessin calmar la set, sinó que els pagesos calmassin la seua gana si els caçaven.

La tradició oral diu que en aquest lloc hi havia hagut algun tipus d’enterrament. La vista des de la roca és espectacular, tenint de fons les muntanyes de Prades.

Gairebé tot el que es pot veure en 360 graus és natura, pràcticament no es veuen edificacions.

Mapa

La Laura de Cal Sarauet i lo Lluís de Cal Carrill s’han multiplicat.

Al Raval de Jesús, a Ca L’Arico, hi ha una llinda on hi trobem dos símbols maçons: un martell i un escaire. Joan Rovira, mestre d’obres major de l’església de L’Espluga Calba, la va construir per viure-hi. La confraria dels mestres d’obra va ser l’origen de les organitzacions maçòniques que perduren en l’actualitat.

A la fornícula de la part superior de la façana hi havia una imatge del nen Jesús i d’aquí ve el nom del carrer.

Joan Rovira era natural d’Arbeca i es va comprometre a acabar les obres en 7 anys rebent 14.000 lliures per la seva feina.

Les obres de l’església de la Immaculada Concepció van començar l’any 1777 i van acabar el 1784.

Aquesta història té un final tràgic: en Joan Rovira va morir abans d’acabar l’obra en caure accidentalment del campanar.

El diumenge dia 2 de febrer tindrà lloc al terme de L’Espluga Calba una cursa d’orientació per equips.

Podeu trobar mes informació a thewildboard.net