L’Espluga Calba

La boira no va impedir que els Mags d’Orient trobessin el camí a L’Espluga. La seva màgia va portar llum, alegria, música i colors als nens del poble.

• 

Aquesta postal és de 1965. La va fer en Jordi Gaya de Cal Prior. Podem veure que el carrer Major encara no està asfaltat i que el parc de sota el castell no s’havia fet. El Seat 600 que es veu era del Jordi. Era gairebé l’únic cotxe que hi havia al poble. Suposem que el Jordi el va aparcar al mig del carrer per evidenciar que era un poble que prosperava i que fins i tot hi havia un cotxe. Es dona el fet curiós que el cotxe era de color blanc i a l’hora d’editar la postal el van tintar de vermell. Volien que sembles un Ferrari?. Resumint: a L’Espluga van ser pioners en l’ús del «photoshop».

Aquesta postal encara la podeu comprar a Cal Prior

No sabem gairebé qui som, d’on venim i a on anem, però sortosament sabem exactament quants som:
Som tres-cents trenta-tres! 333.
(Si ho multipliquem per dos el resultat és 666, però aquest és un altre tema)

Doncs ara ja sabem que amaga aquest #somtrescentsipico.
Passem a analitzar les dades. Si dividim per sexes (els oficials i tradicionals) al poble hi ha empadronats 168 homes i 165 dones. Super equidistants. Però que passa al segment d’edat entre 0 i 9 anys?
Guanyen elles per golejada: 11 nenes versus 6 nens. El futur és dona. La testosterona ja no domina el pati de l’escola. Menys violència, el futur pinta bé. Però calma, només podem estar segurs de l’incertesa del futur.
Seguint amb els números, entre els 10 i els 39 anys no trobem diferències notables en la quantitat d’homes i de dones. Alto! Entre 40 i 49 un 50% mes d’homes . Aquí hi ha un desequilibri, suposem que cadascú s’espavila com pot. A la franja entre 50 i 80 les diferències són minses.
Ara ve la traca final, entre els 90 i els 99 les dones quasi tripliquen als homes: 8 dones versus 3 homes. Confirmat, el futur és dona.
Ara fem un breu repàs a la demografia de L’Espluga Calba en la història.

1717: 241 habitants
1787: 736 h.
1857: 1.340 h.
1900: 1.195 h.
1930: 1.230 h.
1940: 993 h.
1970: 583 h.
2000: 424 h.
2012: 399 h.

(S’admeten propostes per revertir la decadència demogràfica, del tema de la promiscuïtat sexual ja n’hem sentit parlar, no doneu idees en aquest sentit, gràcies)

Tot i l’espessa boira, aquesta sisena edició de la Fira Oleotèxtil ha acollit molts visitants, cada any més gent de la comarca i d’arreu ve a gaudir d’aquesta jornada.

• 

D’hora al matí ja van començar les cues per aconseguir l’entrepà de llonganissa per un preu mòdic de 3€, import que es descontava en cas de comprar un producte de la fira.

A la Cooperativa Agrària es podia visitar l’antic molí d’oli i veure l’elaboració artesanal amb la maquinària original; i tots els interessats podien comprar l’oli nou Spelunca així com altres productes de la zona (olives, vi, cava…).

A la Cooperativa Tèxtil John Fil es feia l’exposició i venda de gènere de punt de la marca pròpia STJOR, amb dissenys d’Òscar Dalmau, i també d’altres marques; totes elles a preus especials.

Durant el matí es van fer visites guiades gratuïtes al Castell des d’on els cavallers de l’Ordre de Malta van dominar el poble durant més de quatre-cents anys.

I al migdia vàrem poder gaudir de la degustació d’una boníssim paella d’arròs feta amb oli Spelunca i safrà de les Garrigues.

• 

• 

Extracte del llibre «Noticia de Catalunya» de Jaume Vicens i Vives :

   Casa i família, mas i terra, vet ací el poderós enreixat de la subestructura social catalana abans i després del segle XIV, àdhuc fins els nostres mateixos dies, quan és més combatuda per l’atracció de les grans ciutats, la prevalença dels impulsos individuals, la  disgregació introduïda per l’establiment d’indústries i la  invasió de  pràctiques capitalistes en la propietat i el  correu del camp.

«L’element bàsic, indiscutible, de la  societat històrica catalana, no és l’home, és la casa. En el pacte original imaginat per Eiximenis com a contrapartida teòrica de la realitat política del país durant la seva època, no foren els individus els qui s’ajuntaren per constituir la cosa pública i avenir amb els prínceps ; foren lògicament les llars, les cases. Catalunya era ja llavors un aplec de famílies. Cadascuna es trobava vinculada a la terra que les nodria, a la feina que  les  esperonava, mitjançant les quatre parets fermes de la masia, de l’habitacle, on durant segles s’havien donat la mà les successives generacions del poble.

Som de  Can  Pau o de Can Pere. Aquesta fusió entre la casa i la família ha estat promoguda per l’estret lligam de l’home amb la terra en les diverses colonitzacions del país. En aquest  sentit, el  más  té una importància cabdal en la mentalitat pagesivola catalana -igual  que l’obrador en la mentalitat ciutadana -. Perquè gràcies a l’esperit de la colonització de la terra, a l’ardiment en  la feina, el  català ha pogut vèncer els elements dissociadors provinents de la seva formació ètnica. Així el  mestissatge és redimit per  la conquesta de l’eina, del  camp ; pel  treball  individual i col·lectiu.»

Podeu veure el llistat de renoms de cases de L’Espluga Calba clicant aqui

Congrés

ERC 72
JXCAT 49
CUP 24
PSC 20
COMÚ 15
PP 9
PACMA 1
NUL 2
BLANC 3
Participació 69%

CIUDADANOS 0
VOX 0

El dia de Tots Sants el carrer de Santa Maria es va convertir en un Passatge del Terror terrorífic! Grandissima feina la que van fer els figurants, bona dosi de sang i fetge. I molta por la que van passar els valents que es van atrevir a endinsar-se dins la foscor i el món dels ensurts.

Fotos: Lluís Amat

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

El divendres dia de Tots Sants castanyada popular a la plaça del Pou

• 

• 

•